Ja podeu consultar la memòria 2011 de la Fundació Infància i Família

Memòria Fundació Infància i Família 2011

Un any més dedico una estona a reflexionar sobre l’any anterior, el 2011, i analitzar els fets més significatius i em deixo emportar pels aspectes emocionals que queden darrere dels esdeveniments i que són sempre el motor que ens fa tirar endavant d’una manera o d’una altra.

Pensant en aquest 2011, us he de dir que sento una certa decepció, decepció en veure com la nostra incapacitat per gestionar de manera adequada els nostres recursos ha suposat la retallada d’avenços importants en la societat de benestar en general i en la infància en particular.

D’aquesta manera, durant el 2011, hem vist com retallaven de la cartera de recursos a l’atenció a la infància el nostre servei de diagnòstic ambulatori, tan lligat a l’estudi dels casos de nens i nenes acollits per famílies d’urgència i diagnòstic, que tan bones experiències ens havia donat: en quan a la rapidesa de l’estudi, l’agilitat de coordinació amb els altres serveis implicats, i l’encertat de les seves propostes, sense oblidar l’estalvi econòmic que suposava en relació als menors que són diagnosticats al centre d’acollida, i l’estalvi de temps en relació als menors que són diagnosticats pels EAIAs. Tan va ser així, que la seva experiència es va exposar a les 1es Jornades d’Acolliment celebrades a l’any 2007. Servei que durant més de 7 anys l’han format tres professionals que aglutinaven una més que demostrada experiència en un àmbit tan especialitzat. També és veritat que l’equip de diagnòstic ambulatori va néixer en un moment on la reorganització de la DGAIA era molt inicial, i va respondre a una àmpia gama de necessitats existents en el seu moment respecte a la valoració i diagnòstic de situacions urgents o prioritàries de menors en situació de greu risc de maltractament.

Tot i que aquestes actuacions van desvirtuar els seus objectius inicials, estem igualment satisfets d’haver donat una resposta de bon tracte i eficàcia a tots els nens i nenes que en aquells moments ho van requerir, a falta d’altres serveis, tipus EVAMI o ECEIA inexistents.

L’emoció que em queda respecte a l’experiència de l’equip ambulatori de diagnòstic, us he de dir que és una emoció altament positiva i gratificant: d’aprenentatge, d’experiències difícils i de gratitud a l’esforç i dedicació dels nostres tècnics, i de la resta de professionals que van col·laborar amb nosaltres. Estic convençuda que en una gestió eficaç dels recursos en l’atenció a la infància, serà capaç de revisar al moment oportú aquest projecte, per aprofitar al màxim les seves possibilitat i salvar les resistències administratives.

Per últim, em queda comentar-vos una emoció d’elevat optimisme, amb el creixement del nostre programa d’acolliment familiar, i les iniciatives de idees i propostes ajustades a les necessitats i al transfons de recursos limitats que en aquests moments ens toca viure. És amb aquest coratge i aquesta voluntat que segur que aconseguim les nostres fites, i que m’agradaria que tots ens anéssim contagiant.

Gràcies a tots i a totes.

Montse Martín Lahoz
Presidenta de la Fundació Infància i Família

També podeu consultar i descarregar-vos en pdf la Memòria 2011 de la Fundació Infància i Família clicant aquí

Aquesta entrada s'ha publicat dins de articles, General i etiquetada amb , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

WordPress Anti-Spam by WP-SpamShield