La Fundació Infància i Família també col·labora en aquesta promoció del Càmping La Tordera!
Arxiu d'etiquetes: famílies
8a Trobada de Famílies de la Fundació Infància i Família
El passat dissabte 8 de juny de 2013 la Fundació Infància i Família va celebrar la VIII Trobada de Famílies a la casa de colònies La Granja ubicada al poble de Santa Maria de Palautordera.
A la trobada hi van assistir un total de 64 persones entre adults i infants. Malgrat la pluja intensa del matí, les famílies van participar del taller dinamitzat per la presidenta de la Fundació, Montse Martin, sobre la gestió de les emocions. Mentrestant els infants feien activitats adaptades als seu grup d’edat.
Cap al migdia, un cop finalitzada la xerrada i amb un cel ben serè i assolellat, vam gaudir tots junts del dinar i d’una sobretaula compartint històries i coneixent la realitat d’altres famílies acollidores.
Des de la Fundació Infància i Família volem agrair la participació de les famílies, infants i professionals en una de les cites anuals de l’entitat.
“M’agrada la família que m’ha tocat”, un llibre de Carme Thió de Pol
Us agrada la família que us ha tocat?
Una família és un conjunt de relacions interpersonals i intergeneracionals complexes en les que els conflictes i les dificultats entre pares/mares i fills/es tard o d’hora, per naturalesa, apareixen.
La clau no és tan evitar-los sinó saber-los afrontar-los d’una manera positiva, amb un major coneixement i essent font d’aprenentatge personal i col·lectiu.
“M’agrada la família que m’ha tocat” és un llibre de Carme Thió de Pol, psicòloga, que proposa afrontar l’educació dels fills i filles en positiu.
Aquest és un llibre especialment recomanat per a pares i mares que volen fomentar unes relacions familiars positives i constructives amb els seus fills i filles.
Formació de famílies per a l’acolliment familiar
La Fundació Infància i Família desenvolupa la formació de famílies a famílies que volen iniciar-se en el projecte de l’acolliment familiar.
Els passats dies 1 i 2 de març de 2013 es van dur a terme unes sessions formatives amb 5 famílies, totes elles amb el procés de validació iniciat.
Durant aquests dos dies es van treballar aspectes com les motivacions que porten a voler acollir, el marc legal de l’acolliment familiar, els drets i deures dels infants i adolescents, problemàtiques i situacions familiars que han patit els infants en acolliment familiar, les fases de l’acolliment familiar i es van dur a terme dinàmiques de grup per treballar aspectes com la resiliència, la vinculació afectiva, les reaccions dels infants i la intervenció de la família acollidora, etc.
Durant aquests dies les famílies s’han conegut i compartit dubtes, interrogants, il.lusions, motivacions…
Gràcies a totes les famílies per confiar en el projecte i posar-hi il·lusió i afecte!
El conte com a eina terapèutica, article de Verònica Trujillo
“Els hàbits que s’adquireixen durant els primers anys de vida deixen empremta, i fins i tot ens poden acompanyar sempre més. Així, és molt recomanable ensenyar als més menuts, des de ben aviat, que cal que es familiaritzin amb els llibres i amb el fantàstic món de la lectura.”
Així comença l’article “El conte com a eina terapèutica” que la psicòloga Verònica Trujillo va publicar a la revista de psicopdagogia Educat. Un article que us recomanem i animem a llegir; també podeu trobar-lo en pdf.
Els contes, la lectura, són un dels nostres principals aliats per a l’educació dels infants! No ho desaprofitem!
Ara que comencem un nou any fem que els contes ens acompanyin mes a mes, setmana a setmana, dia a dia durant el 2013… i més enllà!
Guia práctica del bon tracte als infants
Comencem el nou any, el 2013, i des de la Fundació Infància i Família volem fer-ho recomanant-vos la “Guia práctica del buen trato al niño“.
La guia, presentada a mitjans del mes de setembre de l’any passat, ha estat coordinada pels pediatres Jesús García Pérez i Venancio Martínez Suárez.
Tal i com la pròpia guia defineix ala introducció “El “Buen Trato al niño” es tener la alegría y disponibilidad de tiempo y espacio para compartir con los hijos, estar pendientes de ellos, viéndoles crecer y desarrollarse.”
Aquesta guia aborda el bon tracte als infants des dels àmbits familiar, escolar, sanitari, recreatiu i social, així com el bon tracte dels infants adoptats i acollits en instuitucions.
La guia també aborda el maltractament infantil i el bon tracte a la policia i jutjats i en els mitjans de comunicació i, entre d’altres temes, a la part final, el bon tracte als infants amb discapacitats.
Us convidem a consultar la guia. Podeu fer-ho i descarregar-vos-la clicant aquí.
Promovem, per aquest 2013 i sempre, el bon tracte als infants!
Ja podeu consultar la memòria 2011 de la Fundació Infància i Família
Memòria Fundació Infància i Família 2011
Un any més dedico una estona a reflexionar sobre l’any anterior, el 2011, i analitzar els fets més significatius i em deixo emportar pels aspectes emocionals que queden darrere dels esdeveniments i que són sempre el motor que ens fa tirar endavant d’una manera o d’una altra.
Pensant en aquest 2011, us he de dir que sento una certa decepció, decepció en veure com la nostra incapacitat per gestionar de manera adequada els nostres recursos ha suposat la retallada d’avenços importants en la societat de benestar en general i en la infància en particular.
D’aquesta manera, durant el 2011, hem vist com retallaven de la cartera de recursos a l’atenció a la infància el nostre servei de diagnòstic ambulatori, tan lligat a l’estudi dels casos de nens i nenes acollits per famílies d’urgència i diagnòstic, que tan bones experiències ens havia donat: en quan a la rapidesa de l’estudi, l’agilitat de coordinació amb els altres serveis implicats, i l’encertat de les seves propostes, sense oblidar l’estalvi econòmic que suposava en relació als menors que són diagnosticats al centre d’acollida, i l’estalvi de temps en relació als menors que són diagnosticats pels EAIAs. Tan va ser així, que la seva experiència es va exposar a les 1es Jornades d’Acolliment celebrades a l’any 2007. Servei que durant més de 7 anys l’han format tres professionals que aglutinaven una més que demostrada experiència en un àmbit tan especialitzat. També és veritat que l’equip de diagnòstic ambulatori va néixer en un moment on la reorganització de la DGAIA era molt inicial, i va respondre a una àmpia gama de necessitats existents en el seu moment respecte a la valoració i diagnòstic de situacions urgents o prioritàries de menors en situació de greu risc de maltractament.
Tot i que aquestes actuacions van desvirtuar els seus objectius inicials, estem igualment satisfets d’haver donat una resposta de bon tracte i eficàcia a tots els nens i nenes que en aquells moments ho van requerir, a falta d’altres serveis, tipus EVAMI o ECEIA inexistents.
L’emoció que em queda respecte a l’experiència de l’equip ambulatori de diagnòstic, us he de dir que és una emoció altament positiva i gratificant: d’aprenentatge, d’experiències difícils i de gratitud a l’esforç i dedicació dels nostres tècnics, i de la resta de professionals que van col·laborar amb nosaltres. Estic convençuda que en una gestió eficaç dels recursos en l’atenció a la infància, serà capaç de revisar al moment oportú aquest projecte, per aprofitar al màxim les seves possibilitat i salvar les resistències administratives.
Per últim, em queda comentar-vos una emoció d’elevat optimisme, amb el creixement del nostre programa d’acolliment familiar, i les iniciatives de idees i propostes ajustades a les necessitats i al transfons de recursos limitats que en aquests moments ens toca viure. És amb aquest coratge i aquesta voluntat que segur que aconseguim les nostres fites, i que m’agradaria que tots ens anéssim contagiant.
Gràcies a tots i a totes.
Montse Martín Lahoz
Presidenta de la Fundació Infància i Família
També podeu consultar i descarregar-vos en pdf la Memòria 2011 de la Fundació Infància i Família clicant aquí
Guia de lectura “Benvingut a casa”. Nova col·laboració amb la Xarxa de Biblioteques de Girona
La Fundació Infància i Família, mantenint la seva voluntat constant de sensibilitzar i donar a conèixer l’acolliment familiar i altres projectes de suport als infants en situació de risc, a la població, ha iniciat una col·laboració amb la Xarxa de Biblioteques de la Diputació de Girona.
Aquesta col·laboració, que engloba diferents accions, ha començat recentment amb l’edició de “Benvingut a casa”, una guia de lectura que inclou llibres (per infants i adults) que tenen l’acolliment, la diversitat famíliar i altres conceptes, com ara el vincle afectiu o les capacitats parentals, com a eixos principals.
Aquesta guia vol ser alhora una eina més per entendre i transmetre les diferents formes i conceptes que engloba el terme “família”.
Us convidem a conèixer la guia i consultar-la!
El teu fill com un mirall
Avui volem recomanar-vos un llibre, “Tu hijo como espejo” (Editorial Kier), de Sandra Aisenberg i Eduardo Melamud.
El llibre ens mostra com els nostres fills i filles, els infants, ens fan de miralls quan reprodueixen les nostres actituds, pel què és evident que ens retornen, com fa un mirall, la imatge de nosaltres mateixos.
Aquest fet ens ha de permetre reflexionar sobre la responsabilitat que tenim vers com ens veuen i perceben, a través del què fem i com ens mostrem, els nostres fills i filles.
Us en reproduim un fragment:
“En els seus primers set anys de vida l’infant està totalment entregat al seu medi. Sent plena confiança, atès que ell està fusionat amb el seu entorn. Així doncs, no serà el mateix si el seu ambient és harmónic o caótic. En aquesta edat, el nen i la nena són totalment manejables, “tous” comparables a la cera. Tot ho incorporen sense barrera protectora, sense filtres i es grava tot en ells.
(…)
No només imita el que veu i escolta, sino que quan imita ho torna a vivenciar, és a dir amb les forces que van acompanyar el fet i l’instant ( la manera, les intencions, els afectes, les agressions…etc), aquest fet passa desapercebut pels adults. Tot això s’impregna en ell/a.
En la primera infància l’adult no pot evitar afectar a l’infant, actuem sobre ells amb la nostra mera presència.
Tots els sentiments, pensaments i preocupacions que passen en el món interior dels adults no està ocult pels infants. Aquestes són les realitats que el nen/a es fa pròpies i ens les reflecteix constantment.
Els nens/es observen instintivament les decisions que prenen els seus pares i mares, les llibertats i els plaers que es permeten, les capacitats que desenvolupen, les aptituds que ignoren i les regles que segueixen.
Tot aixó té un efecte molt profund en ells. Veuen les nostres actituds com un model de com s’ha de viure.
Quan veiem les nostres pròpies actituds indesitjables reflectides en els nostres fills, els amonestem.
El nen/a no entén perquè, si només està imitant el que li hem ensenyat sistemàticament a diari.
A partir dels 7 anys comença a tenir una mica més d’autonomia pel que respecte a l’ambient que l’envolta. Ja no imita tan les nostres accions i busca en els altres, noves modalitats de manejar-se en el món.
Però la vida afectiva dels que l’envolten segueix penetrant immediatament en ell/a.
Ja sigui felicitat o tristesa, tensió nerviosa o serenitat, alegria de viure o angoixa, l’infant no només és fidel testimoni de tot, sino que experimenta tota l’emoció com si la rebés a través d’un cable subterrani. S’alimenta d’allò que li succeeix a l’adult i amb aquest material, integra els elements de la seva vida interna.
Durant aquests 7 anys, la vida psíquica dels infants està íntimimament vinculada a l’adult i depén d’ell sobremanera. (…)
El que el nen/a necessita en aquesta època és que l’adult li ofereixi imatges que l’ajudin i l’orientin a resoldre els seus problemes i perturbacions.
(Sandra Aisenberg i Eduardo Melamud – “Tu hijo como espejo”)
José Lopera: treballant per a la infància i les famílies a Perú
Des del mes de maig d’enguany el nostre company de la ICIF de Barcelona, José Manuel Lopera (psicòleg) està vivint a Lima (Perú) treballant de manera voluntària en diversos projectes d’acolliment familiar i qualitat de vida de les famílies i infància peruana.
En Jose està col.laborant amb l’administració pública (INABIF) i amb una ONG (Sumbi)
Avui us presentem un dels projectes d’investigació on en Jose està col.laborant i que el durà a quedar-se al Perú un any més.
“La ONG SUMBI està duent a terme diferents projectes en l’àmbit de la infància. El més apassionant del projecte en que col·laboro com a voluntari és que combina la investigació de base amb el treball en camp, directament a la població destinatària, en un procés participatiu i comunitari.
El seu objectiu és recopilar informació sobre les condicions de vida dels nens i nenes i llurs famílies d’uns barris amb risc social de Lima per a, des de l’interès i responsabilitat dels decisors locals (Municipalitat de Lima), apoderar aquests barris i protegir els infants de la violència, tot promocionant canvis que enriqueixin el teixit associatiu, les pràctiques de les famílies, i els serveis comunitaris.
Amb aquesta perspectiva d’investigació-acció, l’equip de SUMBI, format per psicòlegs, educadors, antropòlegs, personal d’administració i gestió, ha seleccionat joves compromesos dels mateixos barris, els han format com a personal enquestador, i amb ells han recollit, porta per porta, importants dades sobre les famílies que hi viuen.
Aquest mapeig de la zona s’ha alimentat amb grups de discussió de famílies concretes, grups de pares i mares, tallers amb infants, entrevistes a escoles i altres dispositius, i reunions amb interventors municipals. D’aquesta manera, en comunicació constant amb la Municipalitat i representats de les comunitats, s’ha anat elaborant una proposta que l’any que ve s’haurà de posar en marxa amb la participació activa de tots els implicats.
Un exemple valuós i encoratjador de com el treball comunitari basat en l’ evidència pot enfortir la cohesió social de comunitats vulnerables per donar als nens i nenes unes millors condicions de vida i un millor futur.
Si voleu més informació no dubteu a entrar a la seva plana web http://www.sumbi.org.pe/cercado.php
Permeteu-me expressar-me ara en castellà: desde aquí quiero agradecer a los compañeros de SUMBI el calor con el que me han acogido, su profesionalidad y compromiso, así como el entusiasmo con el que valoran mi participación. Estoy aprendiendo mucho con ustedes! Abrazos!”
Jose Lopera”