Arxiu d'etiquetes: montse martín

PARLEM DE L’ACOLLIMENT

El passat 8 de setembre la Fundació Infància i Família va organitzar una xerrada informativa sobre l’acolliment familiar al Municipi de la Roca del Vallès, amb el suport de l’Ajuntament i de la Fundació Salut Quirón.

Va liderar l’organització de l’acte el Sr. Toni Mesas, família ex acollidora i voluntari de la fundació Quirón Salut.

L’Alcalde del Municipi de La Roca, Sr. Albert Gil va realitzar la presentació de l’acte, molt sensibilitzat amb la infància en greu risc social. El Sr. Albert va donar l’entrada a la Sra. Montserrat Martín, presidenta de la Fundació Infància i Família, qui va explicar els aspectes més interessants de l’acolliment familiar, no només des d’una vessant informativa, sinó també des d’una vessant humana i emotiva.

El Sr. Toni va participar explicant les seves pròpies vivències com a família acollidora, les quals l’han mobilitzat per tal de promoure i posar en marxa actes que puguin donar a conèixer l’acolliment arreu, amb el suport de la Fundació Infància i Família i la Fundació Quirón Salut.

quiron_if-la-roca-del-valles

Els participants es van animar a preguntar i opinar, concloent l’acte  de manera animada i sens dubte amb ganes de conèixer més sobre aquest projecte tan desconegut a nivell social com és l’acolliment familiar,gràcies a iniciatives com la que es va portar a terme a la Roca del Vallès, diverses famílies s’han ofert per contribuir a la millora de la qualitat de vida dels infants en greu risc social.

Des de la Fundació Infància i família volem agrair molt sincerament la col.laboració de  l’Ajuntament de la Roca del Vallès, de la Fundació Quirón Salut i a totes les persones que hi van participar.

Ja podeu consultar la memòria 2011 de la Fundació Infància i Família

Memòria Fundació Infància i Família 2011

Un any més dedico una estona a reflexionar sobre l’any anterior, el 2011, i analitzar els fets més significatius i em deixo emportar pels aspectes emocionals que queden darrere dels esdeveniments i que són sempre el motor que ens fa tirar endavant d’una manera o d’una altra.

Pensant en aquest 2011, us he de dir que sento una certa decepció, decepció en veure com la nostra incapacitat per gestionar de manera adequada els nostres recursos ha suposat la retallada d’avenços importants en la societat de benestar en general i en la infància en particular.

D’aquesta manera, durant el 2011, hem vist com retallaven de la cartera de recursos a l’atenció a la infància el nostre servei de diagnòstic ambulatori, tan lligat a l’estudi dels casos de nens i nenes acollits per famílies d’urgència i diagnòstic, que tan bones experiències ens havia donat: en quan a la rapidesa de l’estudi, l’agilitat de coordinació amb els altres serveis implicats, i l’encertat de les seves propostes, sense oblidar l’estalvi econòmic que suposava en relació als menors que són diagnosticats al centre d’acollida, i l’estalvi de temps en relació als menors que són diagnosticats pels EAIAs. Tan va ser així, que la seva experiència es va exposar a les 1es Jornades d’Acolliment celebrades a l’any 2007. Servei que durant més de 7 anys l’han format tres professionals que aglutinaven una més que demostrada experiència en un àmbit tan especialitzat. També és veritat que l’equip de diagnòstic ambulatori va néixer en un moment on la reorganització de la DGAIA era molt inicial, i va respondre a una àmpia gama de necessitats existents en el seu moment respecte a la valoració i diagnòstic de situacions urgents o prioritàries de menors en situació de greu risc de maltractament.

Tot i que aquestes actuacions van desvirtuar els seus objectius inicials, estem igualment satisfets d’haver donat una resposta de bon tracte i eficàcia a tots els nens i nenes que en aquells moments ho van requerir, a falta d’altres serveis, tipus EVAMI o ECEIA inexistents.

L’emoció que em queda respecte a l’experiència de l’equip ambulatori de diagnòstic, us he de dir que és una emoció altament positiva i gratificant: d’aprenentatge, d’experiències difícils i de gratitud a l’esforç i dedicació dels nostres tècnics, i de la resta de professionals que van col·laborar amb nosaltres. Estic convençuda que en una gestió eficaç dels recursos en l’atenció a la infància, serà capaç de revisar al moment oportú aquest projecte, per aprofitar al màxim les seves possibilitat i salvar les resistències administratives.

Per últim, em queda comentar-vos una emoció d’elevat optimisme, amb el creixement del nostre programa d’acolliment familiar, i les iniciatives de idees i propostes ajustades a les necessitats i al transfons de recursos limitats que en aquests moments ens toca viure. És amb aquest coratge i aquesta voluntat que segur que aconseguim les nostres fites, i que m’agradaria que tots ens anéssim contagiant.

Gràcies a tots i a totes.

Montse Martín Lahoz
Presidenta de la Fundació Infància i Família

També podeu consultar i descarregar-vos en pdf la Memòria 2011 de la Fundació Infància i Família clicant aquí

Carta de benvinguda de la presidenta

Montse Martin, presidenta de la Fundació Infància i Família
Montse Martin, presidenta de la Fundació Infància i Família

Aquest bloc que just comença ara, és un bloc de la Fundació Infància i Família que com ja sabeu treballa per facilitar a nens i nenes la possibilitat de viure en família quan la seva d’origen, pels motius que siguin, no ha pogut tenir cura de la seva infància. Sabeu també que treballem per que les dinàmiques, les relacions, i en definitiva la quotidianitat de les famílies generi sentiments de satisfacció per tots els seus membres, ajudant a gestionar els dubtes, les expectatives, o les petites o grans frustracions que els processos de canvi i adaptació a l’evolució personal i evolutiva de la pròpia família, poden generar, treballant amb les famílies en general.

Però com també sabeu els que heu participat en les dinàmiques que generem en les jornades de trobades familiars, intentem treballar i donar eines per ajudar a gestionar els nostres propis estats interns, i aprendre a generar estats que ens ajudin a desafiar els nostres propis reptes.

Comencem per una reflexió senzilla sobre quins són els trets comuns en personatges carismàtics, com Steven Spielberg, J.F.K, Martin Luther King… etc, que han aconseguit l’èxit en les seves fites ?

Repassem set trets rellevant, tal com senyala Anthony Robbins en un dels seus escrits:

PASSIÓ: Totes aquestes persones han descobert una raó que les consumeix, els hi dona energia i els impulsa a obrar i a progressar. Per passió un matina i treballa fins a altes hores de la matinada. La passió és lo que vol trobar la gent en les seves relacions; la passió dona vigor a l’existència, i ofereix sentit. No s’aconsegueixen les fites sense passió, no importa les que siguin, ja pot ser un atleta, un científic, un pare de família o un home de negocis.

FE: Són les creences el que distingeix principalment als que destaquen en alguna cosa important dels que fracassen, ja que la nostra fe en el que som i en el que podem arribar a ser determina amb bastant exactitud el que serem. Si creiem en la màgia , tindrem una vida màgica; si creiem en que en la vida predominen les limitacions, ens haurem posat límits molt reals. Lo possible és allò que nosaltres creiem veritable.

ESTRATÈGIA: L’estratègia és la manera d’organitzar els recursos. Tot gran artista de l’espectacle, polítics, pares de família o patrons, saben que per triomfar no és suficient amb els recursos: cal saber utilitzar-los de la manera més eficaç. Un pot obrir una porta tirant-la a terra, o descobrint que no estava tancada.

CLAREDAT DELS VALORS: els valors són sistemes de creences que ens serveixen especialment per jutjar el que està be i el que està malament a les nostres vides. Són els nostres judicis en relació al que val la pena. Moltes persones no tenen una noció clara del que és important per elles. Aquests personatges famosos que hem anomenat abans difereixen molt entre ells, però tenen en comú un sentit del que son i de perquè fan el que fan. Una comprensió clara dels valors és una de les claus més exigents, i a la vegada més gratificant.

PODER D’ADHESIÓ: Quasi totes les persones triomfadores tenen en comú una extraordinària capacitat d’adhesió, es a dir, talent per connectar i establir relacions amb altres persones, qualsevol que siguin els seus orígens socials i les seves creences. En el fons, tots i totes desitgem establir relacions duradores d’afecte amb d’altres, doncs, sense elles qualsevol èxit ens pot semblar buit

BONA COMUNICACIÓ: La manera en que ens comuniquem amb els altres, i la manera com ens comuniquem amb nosaltres mateixos, determina en últim terme la qualitat de la nostra vida. Les persones que tenen èxit són les que han aprés a acceptar qualsevol desafiament que se’ls presenti a la vida i a comunicar aquesta experiència amb un mateix de tal manera que aconsegueixen canviar les coses a millor. Les persones que fracassen es resignen davant de les adversitats de la vida i les assumeixen com limitacions. El domini de la comunicació fa grans als pares, als artistes, als polítics, als mestres….

Bé aquest és un camí que comencem ara, espero que trobeu punts de reflexió que us facin pensar sobre aspectes de vosaltres mateixos i de la vostra vida, i us encoratgin a intentar nous reptes, millorant tot allò que les vostres creences, la vostra fe i passió en vosaltres mateixos i les vostres estratègies us senyalin com a camí, tenint en compte que la forma en que us comuniqueu amb vosaltres mateixos i amb els demés us facilitarà assolir els vostres objectius, és igual que siguin grans o petits, i segur que millorarà les vostres relacions afectives.

Salut i força!

Montserrat Martín
Presidenta

Fundació Infància i Família

Octubre 2012