GRUP DE SUPORT ONLINE (AFABAR)

“L’acolliment des de diferents perspectives: infants, família biològica, família d’acollida i institucions implicades”

amb Carles Parellada Enrich

En aquesta segona xerrada amb en Carles Parellada volem abordar alguns aspectes claus en relació a aquestes perspectives des de la mirada sistèmica, donant espai a que les famílies que ho desitgeu, i en tingueu necessitat, pugeu compartir les vostres preocupacions respecte al dia a dia en el vostre acompanyament als infants acollits. Segur que això ens permet avançar en la comprensió de tot el que es mou en aquesta interacció tan especial, generosa i amorosa que comporta una experiència d’acolliment.

Carles Parellada és Mestre, psicomotricista, terapeuta familiar sistèmic i constelador familiar.
Director de la formació de Pedagogia Sistèmica a l’Institut Gestalt de Barcelona, assessor i docent en els Màsters d’Educació Sistèmica Multidimensional a les Universitats de Tarragona, Girona i València. Formador de professionals de l’educació, supervisor d’equips professionals que treballen amb infants, adolescents i famílies en situació de risc (àmbit social, de la salut, justícia, …), assessor d’espais familiars, col·laborador en projectes institucionals de l’ICE de la UAB, coordinador de la Xarxa de Pedagogia sistèmica de Catalunya, i President de l’Associació MES (Moviment Educatiu sistèmic)

12 de març de 18’30 a 20’30

Rep el teu enllaç enviant un mail a grupsuportafabar@gmail.com

Escriu-nos nom, cognoms, si ets família sòcia, i com t’ha arribat la convocatòria i t’enviarem l’enllaç a la xerrada.

Experiències d’una mare acollidora

Avui us presentem la iniciativa que ha tingut una mare acollidora.

Després de diversos anys acollint a un infant, Mª Josep Subirachs, ha decidit plasmar en un llibre les seves experiències. Compartir-les a través d’un conte que com ella diu ” Les protagonistes del conte mostren com és el dia a dia en una família acollidora. En la història veurem la importància d’estimar, educar i donar seguretat a un infant que ho necessita. No sempre és un conte de fades però en tot moment és enriquidor.”.

Trobareu més informació en el següent link.

Acolliment i confinament: Carta d’agraïment

Després de tantes setmanes de confinament, volem felicitar els infants i joves acollits per l’enorme esforç que han fet per adaptar-se a la realitat que estem vivint. No ha estat fàcil de cop quedar-se a casa i adaptar-se a unes noves dinàmiques familiars i nous hàbits. Per les famílies acollidores, a més, els hi ha implicat lidiar amb el neguit que podien sentir les i els infants i joves per saber com es trobaven els seus familiars i en algunes ocasions, a més, hem demanat a les famílies acollidores que infant i joves acollits mantinguin el contacte amb les famílies d’origen a través de videotrucada que han hagut de supervisar les pròpies famílies.

Cal dir que, un cop infants i joves han sabut que les seves respectives famílies d’origen estaven bé de salut, malgrat que podríem pensar que es mantingués l’angoixa o patiment per no poder veure’ls, s’han mostrat comprensius de la situació, relaxats, contents, feliços… i sobretot, segurs en companyia de les seves famílies acollidores.

Les famílies acollidores senten que el confinament els hi està donant l’oportunitat de crear una vinculació encara més forta i segura amb els infants acollits. Totes elles remarquen que estan vivint situacions noves i excepcionals, compartint angoixes, dubtes, idees i noves il·lusions. A més, les videotrucades han donat l’oportunitat a les famílies acollidores de conèixer en primera persona com és la relació i com interactua l’infant/jove amb la seva família d’origen i ha facilitat la comunicació.

Amb les famílies d’origen que es va valorar que no era idoni la realització de videotrucades amb les famílies acollidores, aquestes ens han fet arribar constantment fotografies, vídeos i informació de les activitats que feien a casa per poder-les fer arribar a les famílies d’origen. Aquestes famílies acollidores s’han mostrat molt empàtiques i comprensives amb aquests pares i mares que estan vivint aquest confinament sense poder parlar ni veure als seus fills/es i han anat enviant setmanalment (a través nostre i de l’EAIA) fotografies i missatges tranquil·litzadors cap aquests progenitors, avis, tiets, etc.

En definitiva, en aquest temps de tanta incertesa, de patiment i de tant d’esforç de tothom, des d’aquí volem felicitar a aquests infants i joves acollits que ho estan fent tan bé, i que s’han adaptat a la nova situació d’una manera tan madura i conscient. També volem felicitar a les famílies acollidores per haver creat aquest clima de convivència tan càlid i positiu. I com no, no podem acabar sense el reconeixement a les famílies d’origen, que s’estan adaptant a les noves modalitats de contacte que, en la majoria d’ocasions, estan entenent tan bé la situació i prenen paciència en un moment en què la paciència costa molt de mantenir.

Moltes gràcies a tots i totes!

#EmTrecElBarret

L’equip d’acolliments i una família acollidora  s’han sumat a la campanya “Em trec el barret” que han inciat les entitats Plataforma Educativa. Una forma creativa d’agrair l’esforç , compromís i valentia dels infants, famílies acollidores i professionals que estan en primera línia, malgrat viure aquests moments tan complexes.

Si voleu i en teniu ganes, podeu afegir-vos a la campanya #EmTrecElBarret de Plataforma Educativa gravant el vostre clip de vídeo on ens expliqueu a quina o quines persones voleu reconèixer per la seva tasca i el pengeu a les vostres xarxes socials amb l’etiqueta #EmTrecElBarret i mencionant @PlatEducativa.

Gràcies a totes i a tots!

Massa pantalla?

El passat 14 de febrer i en el marc de la formació contínua que des de Fundació Infància i Família oferim a les famílies acollidores, es va organitzar una xerrada sobre addiccions a les noves tecnologies que va realitzar el psicòleg Marc Masip, expert en addiccions a noves tecnologies i fundador i director del Programa Desconect@.

Durant dues hores, ens va poder explicar què es considera una addicció a les noves tecnologies, posant en especial rellevància als videojocs, i va donar-nos dades interessants per fer-nos una idea de la situació actual: sabíeu que el 21% de la societat espanyola és addicte a les xarxes socials o que el 77% pateix Nomofobia, és a dir, i segons la definició de la RAE és la por a estar sense telèfon mòbil o a d’estar incomunicat. Sabíeu que el 58% dels adolescents no estan més d’una hora seguida sense mirar el seu telèfon mòbil i que el 68 % són addictes als videojocs.

Aquestes dades van portar-nos a parlar sobre videojocs i com els i les joves/adolescents, solen iniciar-se en els videojocs per evadir-se dels problemes o d’una realitat que no els satisfà. Masip va destacar que, tot i que la xifra de nois i noies que juguen a videojocs és pràcticament igual, l’addició als videojocs la pateixen en un 95% els nois, sent les noies més capaces de controlar l’estona que juguen.

Durant la xerrada, va donar algunes pautes i indicacions a mares i pares, per detectar trets o indicis que podrien ser preocupants en infants i joves a l’hora de considerar que pateixin una addicció: ens va parlar d’indicadors com: agressivitat, desordre alimentari, desordre higiènic, ansietat, depressió, frustració,…
També va transmetre a les famílies els perills i la necessitat de controlar les imatges que s’envien a través de les xarxes socials, ja que, qualsevol imatge que s’envia sense el consentiment de les persones que hi surten, pot ser considerat un delicte penal.

Per acabar va donar alguns consells a les famílies de com actuar amb els infants i joves per prevenir conductes i addiccions incidint en la prevenció i de donar bon exemple d’ús com a adults de referència: no estar tot el dia mirant el telèfon mòbil;  a la nit tothom ha d’apagar el telèfon i deixar-lo fora les habitacions; no utilitzar el telèfon com a recompensa o càstig; parla amb els infants i joves sobre els usos i les necessitats del telèfon mòbil i tabletes; va aconsellar realitzar un contracte tecnològic entre mares, pares i fills/es sobre els usos del telèfon; tenir la connexió a internet en una zona comú de manera que els i les joves no es puguin aïllar a l’habitació amb els telèfons o tabletes; ser molt restrictius i normatius en els usos; i, finalment, no fer ús del mòbil ni tenir accés a les xarxes socials fins els 16 anys.

La xerrada va tenir molt èxit, es tracta d’un tema que interessa i molt a les famílies, i va suscitar debat entre les mares i els pares assistents que van poder compartir les diferents opinions sobre els usos de les noves tecnologies i l’accés a internet.

La danza de las emociones familiares

Ens agradaria recomanar-vos el següent llibre: “La danza de las emociones familiares. Terapia emocional sistémica aplicada en niños, niñas y adolescentes” de la psicòloga familiar infanto-juvenil Mercedes Bermejo Boixareu.

L’autora recull la seva experiència clínica, basada en el respecte a l’infant, i tenint en compte les estructures emocionals de la família.
Ens parla de temàtiques d’actualitat com les noves tipologies familiars, el bon ús de les tecnologies, el sistema educatiu, el desenvolupament evolutiu de l’infant i la família, o com ser pares i mares en la societat actual.

De què parlem quan parlem de famílies?

A Catalunya hi viuen diferents tipus de famílies però les dades oficials només contemplen les famílies monoparentals, les nombroses i les extenses

Se’ns repeteix una i mil vegades que no hi ha dues persones iguals, que cadascú és únic i diferent. La paradoxa, però, arriba quan la societat castiga aquesta diferència. Amb la diversitat familiar passa el mateix. D’entrada tothom és sabedor que el model de família nuclear, és a dir, el format per pare, mare i fills no és l’únic que existeix. Ara bé, saber-ho no vol dir acceptar-ho, ni molt menys, normalitzar-ho.

Si parlem de models familiars, quants n’hi ha? Algunes veus expertes en distingeixen 13. “Però les possibilitats fan que hi hagi més de 600 combinacions familiars”, assenyala la fundadora del projecte Famílium, Glòria Canyet. Família nuclear, monoparental, enllaçada o reconstituida, extensa, adoptiva, d’acollida, LGTBI, refugiada i transcultural o mixta. (…)

Llegeix l’article complet a social.cat: clica aquí