Arxiu de la categoria: articles

Trastorn de l’espectre alcohòlic fetal

El Trastorn de l’Espectre  Alcohòlic Feta (conegut amb l’acrònim: TEAF) és el terme utilitzat per agrupar un gran nombre d’anomalies físiques, mentals, conductuals i cognitives que una persona pot presentar quan ha estat exposat a l’alcohol durant el desenvolupament prenatal.

La seva màxima expressió es coneix com a  Síndrome Alcoholisme  Fetal (SAF). Les seves característiques es poden dividir en  malformacions morfològiques (especialment defectes crani-facials), endarreriment en el creixement i alteracions del sistema nerviós central, expressades principalment per alteracions cognitives, conductuals, de socialització i d’aprenentatge.

L’exposició prenatal a l’alcohol és la principal causa coneguda i previsible de dificultats intel·lectuals en el món occidental. S’estima que a Europa afecta a un 1 de cada 1000 nadons, existint països amb xifres molt més grans.

Us deixem aquest document que us acostarà un xic més al SAF.

i aquest vídeo que també és interessant

 

RESILIÈNCIA- ENTREVISTA BORIS CYRULNIK

Us adjuntem l’entrevista que el passat 20 de febrer La Vanguardia va dur a terme a Boris Cyrulnik, autor de llibres com: “Los patitos feos”, “El amor que nos cura” i ” El orgullo de los fantasmas” entre d’altres.

“El niño sobreprotegido es más pasivo”

 

BORIS CYRULNIK

 

  • Boris Cyrulnik, judío superviviente de un campo de concentración en el que murió su familia, es el creador de la teoría de la resiliencia

Boris Cyrulnik (Ana Jiménez – Ana Jiménez)

Boris Cyrulnik, nacido en Burdeos hace 78 años, judío superviviente de un campo de concentración en el que murió su familia, ha dedicado el resto de su vida a construir la teoría de la resiliencia, la capacidad de los humanos para sobreponerse de la adversidad. No se arredra para hablar de cómo tratamos a los niños hoy en día y de cómo esos niños nos devolverán la mirada, triste o acusadora, el día de mañana. “La sobreprotección no es una protección –afirma el neuropsiquiatra y psicoanalista francés–. El exceso de protección empobrece el cerebro de los niños, atrofia sus capacidades y los vuelve más vulnerables y pasivos”.

De Oriente a Occidente. Nadie esquiva sus críticas. “En Asia, los alumnos sacan las mejores notas en el informe PISA a costa de interminables jornadas de estudio. Se duermen en los pupitres y se les ve muy desgraciados tratando de no decepcionar las expectativas de sus padres. Sufren un verdadero maltrato por parte de la escuela y de sus familias”, explica Cyrulnik. Los gobiernos de Japón y Corea han querido introducir algunas reformas para suavizar las prácticas educativas, pero las familias se oponen. “Eso es una bomba de relojería en marcha”, anatemiza. La carrera por situar a los hijos en primera línea generacional también transcurre en Occidente. “En Francia los padres no quieren eliminar la evaluación por notas, ni que sus hijos entren más tarde a la escuela”, continúa.

“Los escolares asiáticos, tan buenos en PISA, sufren un verdadero maltrato; se duermen sobre los pupitres”

Boris Cyrulnik

Por el contrario, “se les protege en exceso”. A los jóvenes no se les refuerza la autonomía, no se les permite, en su opinión, ganar confianza en sí mismos adquiriendo responsabilidades, incorporándose como seres activos y de pleno derecho a la sociedad. Faltan ritos de iniciación al círculo de los adultos. Con algunas excepciones. “Los bachilleres anglosajones se toman un año sabático antes de ir a la universidad”, afirma. “Se marchan del hogar a otro país del que desconocen su cultura, su idioma. Trabajan, ganan algo de dinero”. Los jóvenes más inquietos del sur de Europa quieren también cazar su propio león. Y lo inventan. El psicoanalista francés explica que van a campos de cooperación en algún país del tercer mundo o se alistan en el ejército como es el caso de las mujeres en Francia. “A la vuelta, han aprendido idiomas, han sufrido ciertas calamidades, han sido útiles a los demás”. Probablemente, como el chaval africano, han sentido miedo, pero regresan orgullosos con su pieza.

Boris Cyrulnik (Ana Jiménez – Ana Jiménez)

Con todo, la principal crítica de Cyrulnik es no atender a aquellos chicos “heridos” conociendo el poder de los procesos de la resiliencia, basados en la teoría del apego. Son aquellos chavales que han sufrido un desgarro precoz, quizás la pérdida abrupta de un ser querido, o el aislamiento emocional a edad temprana o que han vivido condiciones de vida extremas, o nada de todo eso pero entornos desdichados. La teoría es sencilla. “Un niño desgraciado por una experiencia traumática será infeliz, hará infeliz a su familia, y de adulto perjudicará a la sociedad”, enuncia el neuropsiquiatra. “Por el contrario, si es feliz, estará en condiciones para aprender un oficio, formar una familia a la que no transmitirá dolor, y hará felices a los demás”, continúa. “En el proceso de que se convierta en una persona u otra, el maestro tiene un papel fundamental”. El profesor puede compartir la experiencia vivida proponiendo la construcción de un relato ficticio que haga sentir al niño que no está solo en el mundo.

“En Suecia los niños juegan y sonríen. No se convertirán en delincuentes, sino en trabajadores productivos y útiles a la sociedad”

“En Suecia los niños juegan, sonríen, no tienen miedo de los adultos. Su educación está inspirada en la teoría del apego –sostiene Cyrulnik–. Pero también el Gobierno sueco busca un rendimiento económico. Esos niños que han ganado resiliencia no se convertirán en delincuentes, sino en trabajadores productivos y útiles a la sociedad”.

Sin embargo, deplora el cambio producido en la educación francesa, en su juventud integradora, y ahora excluyente. “La escuela mantiene la desigualdad. Los hijos de pobres seguirán siendo pobres. Seleccionan los alumnos, crean guetos. Cada vez hay más pasarelas para llegar a la universidad. Si no cambiamos el estado de esta situación, conociendo como conocemos el poder de la resiliencia, seremos culpables”.

 

DIA INTERNACIONAL DE LA INFÀNCIA

Group of five happy children jumping on meadow.

 

 

Commemorant el dia internacional de la infància, us informem de dues iniciatives que promuran els drets dels infants i les seves famílies:

La Plataforma d’Infància de Catalunya – PINCAT ens presenta algunes de les seves propostes per preservar els drets dels infants al nostre país pel què fa als 6 grans blocs següents:

– Pobresa infantil: Prestació econòmica garantida per a les famílies amb
infants a càrrec, en que l’infant sigui el titular del dret, i que possibiliti cobrir
les necessitats bàsiques.

-Educació: Desenvolupar mesures concretes i preventives per lluitar contra el fracàs escolar i les seves conseqüències, incloent en aquestes als adolescents de 16 a 18 anys que hagin abandonat el sistema educatiu.
Disposar de projectes educatius de segona oportunitat, d’acompanyament
sociolaboral, d’atenció a la diversitat, absentisme, reforç escolar…

-Família: Ampliar els permisos de maternitat i paternitat per tal de fomentar
la conciliació laboral i familiar, afavorint així la criança de llurs fills i filles.

-Participació: Millorar i enfortir els òrgans estables de participació ciutadana
i associativa en la definició de les polítiques públiques, garantint la participació dels infants i joves en totes aquelles qüestions que els afectin.

-Habitatge: Lluitar contra la pobresa energètica garantint l’energia i els subministraments bàsics, així com evitar els talls en el seu subministrament a les famílies, especialment a aquelles amb infants a càrrec.

-Salut: Desenvolupar polítiques de coordinació i enfocament multisectorial que facilitin les vinculacions transversals i efectives, vetllant per la coordinació de recursos per tal d’assegurar una atenció multidisciplinar.

Paral.lelament FEDAIA (Federació d’entitats d’atenció a la infància i l’adolescència) iniciarà una campanya amb el lema “La infància no pot esperar” buscant solucions per garantir “solvents sistemes socials que donin suport als infants i a les seves famílies al llarg de tot el seu cicle vital”

LEY ORGÁNICA 8/2015, MODIFICACIÓN DEL SISTEMA DE PROTECCIÓN A LA INFANCIA Y A LA ADOLESCENCIA: ACOLLIMENT FAMILIAR

 

solidaridad digital

Los niños con discapacidad tendrán igualdad de derechos en situación de acogimiento

Así se aprobará en el Congreso

Servimedia / Madrid- 14/07/2015

Los niños con discapacidad tendrán “los mismos derechos” que el resto de menores que se encuentren en situación de acogimiento, según recoge la Ley de protección a la infancia y a la adolescencia que previsiblemente se aprobará este verano en el Congreso de los Diputados.

Es una de las principales novedades que se han incluido en el texto normativo a su paso por el Senado, según confirmó a Servimedia la ponente de la Ley y senadora por Pontevedra (Grupo Parlamentario Popular) Elvira Larriba.

Además, se limitará a tres meses el tiempo de permanencia en acogimiento residencial a todos los menores de seis años que estén esa situación. “Es importante que se recoja el que los menores de seis años no puedan estar más de tres meses en acogimiento residencial. Ya sabemos que lo ideal es que los menores de seis años no estén nunca en una residencia, pero eso se tiene que hacer paulatinamente”, concretó la senadora.

Actualmente, los menores de tres años en esta situación están en acogimiento familiar, algo que se procurará lograr para los menores de seis años, de ahí que la parlamentaria califique la nueva medida como “importante”, porque establece un límite.

El texto consensuado por el Grupo Popular, PSOE, CiU, Grupo Vasco y la Entesa pel Progrés de Catalunya, quedaría del siguiente modo: “Los poderes públicos garantizarán los derechos y obligaciones de los menores con discapacidad, en lo que respecta a su custodia, tutela, guarda, adopción o instituciones similares, velando al máximo por el interés superior del menor. Asimismo, garantizarán que los menores con discapacidad tengan los mismos derechos respecto a la vida en familia. Para hacer efectivos estos derechos y a fin de prevenir su ocultación, abandono, negligencia o segregación velarán por que se proporcione con anticipación información, servicios y apoyo generales a los menores con discapacidad y a sus familias”.

El Senado también ha aprobado otras novedades, como la obligación de que se redacte un informe que aconseje que un menor pueda volver con su familia de origen, la figura del “acogimiento especializado” y el aumento de la protección de los datos del menor en la red.

 

Acolliment familiar: quina és l’aportació de la ICIF?

La majoria d’infants neixen i creixen en el sí de la seva família. Altres, però, per diferents motius o problemàtiques familiars, durant un temps no hi poden viure. La Convenció sobre els Drets de l’Infant reconeix en l’article 9, que tot infant té dret a viure amb la seva família, i així es recull, també, a la Llei dels drets i les oportunitats en la infància i l’adolescència; malgrat tot, en alguns casos, l’aplicació del principi de l’interès superior de l’infant comporta que hi hagi infants separats de la seva família, dels qui n’assumeix la tutela l’Administració, i per als qui es proposa una mesura de protecció concreta.
 L’experiència del nostre Programa d’Acolliment en Família Aliena ens permet parlar d’una mesura de protecció que ofereix a l’infant la possibilitat de poder viure en una família amb uns referents adults estables. D’aquest programa, en poden formar part totes les famílies, amb o sense fills, que un cop valorades i formades es comprometin amb responsabilitat a ajudar a aquests infants, a tenir-ne cura, a oferir l’estimació, la comprensió i la dedicació necessàries, i que estiguin disposades a què aquests infants sigui un més en la família, mentre la família biològica intenta resoldre la seva problemàtica. Aquest marc afectiu, estable i familiar possibilita a l’infant un creixement harmònic i integral.

Aquest és un projecte on els principals protagonistes són l’infant acollit d’una banda, i de l’altre, la família acollidora. És en aquest escenari que els professionals de la Institució Col·laboradora d’Integració Familiar (ICIF) de la Fundació Infància i Família tenen com a principal objectiu l’acompanyament de les famílies acollidores i de les i dels infants acollits al llarg de tot el procés, tenint sempre present que cadascun d’ells és un individu que viurà de manera diferent cada moment. La ICIF també organitza i promou, d’entre altres serveis i activitats, espais de trobada entre les famílies acollidores, accions formatives i grups de suport.

Imatge de photostock | FreeDigitalPhotos.net

Sabem que la família és un sistema viu i per tant cal atendre els moments vitals que van sorgint durant l’acolliment i que així ho requereixen, en especial:

– Quan rebem a la família per primera vegada i ens expressa la seva voluntat d’acollir i la seva il.lusió per donar una família a un infant que ho necessita, i així inicia el procés de valoració.

– Quan l’infant arriba a la casa que l’acull

– Quan tot el nuci familiar s’ha d’adaptar a la nova situació vivencial i cal crear una dinàmica familiar nova;

–  Quan l’infant torna de veure o de visitar a la família biològica;

-Quan arriba el moment del comiat:tot i que la família manifesta la seva alegria perquè l’infant pot retornar, s’ha creat un vincle, una estima i un afecte amb algú que ara trobaran a faltar.

 La darrera de les situacions mencionades és emocionalment especial, un moment d’il·lusió i de felicitat, però també de neguit i d’intranquil·litat. Per això, cal que la o el professional de la ICIF estigui amatent; que pugui escoltar i donar suport tan a la família d’acollida com a l’infant; que pugui ajudar a entendre aquestes noves situacions, i que ajudi a gestionar-les amb pautes educatives, de suport emocional i psicològic, i d’informació sobre el procés de recuperació que està fent la família biològica. És en aquest sentit que es pot preparant adequadament el comiat de la família d’acollida i de la persona acollida, tot i que, sovint, la separació implicarà un cert temps de dol.
Article de la Fundació Infància i Família publicat en data 16 d’abril de 2014  per   Polítiques d’Infància i Adolescència de Catalunya

Intervenció amb famílies i infància en situació de vulnerabilitat

El passat dia 7 d’abril, FASI va celebrar la 3a. Jornada sobre intervenció amb famílies i infància en situació de vulnerabilitat.

Que tots els infants han de viure i créixer en una família és un dret que hem de poder garantir. No obstant, i motivat per l’interès superior de l’infant, en alguns  casos els infants no poden continuar vivint en el nucli familiar per la situació d’alt risc social  i la DGAIA pren la tutela d’aquests infants .

A la conclusió que s’arriba a la jornada és que:

1.- Cal garantir el dret de l’infant a viure amb família, i en els casos que l’infant es troba en acolliment familiar o bé en un centre residencial ( CA, CRAE, CREI) treballar perquè la situació familiar millori i l’infant pugui tornar al nucli familiar en el menor temps possible.

2.- El treball amb la família és imprescindible. Totes les ponències van ressaltar la importància de treballar amb les famílies, és fonamental pel creixement harmònic i integral de l’infant.

La presidenta de la Fundació Infància i Família i representant de FICE (Federació Internacional de Comunitats Educatives), Sra. Montse Martin, va ser l’encarregada de presentar la taula el Programa regional per a l’acompliment del dret a la convivència familiar i comunitària a Amèrica del Sud, Central i el Carib amb la Magister Matilde Luna, Presidenta de la Red Latinoamericana de Acogimiento Familiar – RELAF.

Montse

(asd)

Podeu trobar mes informació accedint al link de la jornada.

http://www.fasi.cat/jornades/jornades2014/

Participem als Premis Blogs Catalunya 2013!

premis_blogs_catalunya

Malgrat ser un bloc novell, encara no un any de vida i 30 entrades, aquest bloc, “Tu pots canviar la vida d’un infant! El bloc de la Fundació Infància i Família” participa als Premis Blogs Catalunya 2013, organitzats per l’Associació Stic.cat.

Els Premis Blogs Catalunya tenen per objectiu promoure la creació, manteniment i promoció de blocs en català i presentant el nostre bloc volem contribuir a aquesta finalitat.

D’entre les 15 categories temàtiques que tenen els Premis Blogs CatalunyaTu pots canviar la vida d’un infant” participa a la categoria d’Associacions, entitats i organitzacions sense afany de lucre, i l’hem inscrit com a bloc corporatiu.

Els Premis Blogs Catalunya tenen actualment obert el període de votació popular, procés de definirà d’entre tots els blocs presentats per cada categoria els finalistes.

Des de la Fundació Infància i Família us animem a participar-hi votant un bloc per categoria; per fer-ho només us heu de registrar al web dels premis i accedir al panell de votació de cada categoria i votar-ne un… si ho considereu oportú, el nostre!

La Fundació Infància i Família neix amb l’objectiu de garantir el dret dels infants a tenir una família i una llar on créixer.

La missió de la Fundació Infància i Família és la de treballar perquè tots els infants puguin viure i créixer en una família, ja sigui la seva o una d’aliena.

El bloc “Tu pots canviar la vida d’un infant” té per objectiu difondre continguts, bé de la pròpia entitat, bé aliens, sobre l’acolliment familiar, els infants acollits i les famílies acollidores.

Manifest de la CAFAC arran del cas de Castelldans

És actualitat, malauradament, l’anomenat “cas Castelldans“, el cas d’un educador social detingut per pornografia infantil i abusos sexuals i que tenia infants tutelats a càrrec seu; un cas que ha embrutat l’acolliment familiar.

D’entre les moltes accions i reaccions que hi ha hagut arran d’aquest cas volem compartir el manifest de la federació d’associacions CAFAC (Coordinadora d’Associacions de Famílies Acollidores de Catalunya).

Al manifest la CAFAC mostra d’entrada el seu rebuig contra qualsevol acte de violència o abusos contra infants i adolescents i remarquen que, sense negar errors que es pugui cometre, les famílies passen controls estrictes per arribar a ser família acollidora.

Podeu descarregar-vos i llegir el manifest clicant aquí.

5è Picnic-berenar de la Fundació Infància i Família

Fundacio_Infancia_Familia_picnic_juliol_2013
Un instant del 5è Picnic-berenar de famílies acollidores. Foto: Fundació Infància i Família

El passat divendres 5 de juliol de 2013 la Fundació Infància i Família a Girona va organitzar el 5è Picnic-berenar amb la participació d’infants i famílies acollidores de l’entitat.

La trobada, una jornada lúdica amb més de 30 participants, es va realitzar en un parc de Girona i va representar un lloc de trobada i intercanvi d’experiències entorn a l’acolliment.

Els infants i les famílies van gaudir d’una estona de jocs, conversa i de les cançons que la Maria, una acollidora de l’entitat, va preparar per tots nosaltres.

Agraïm la participació de tothom, així com el suport dels supermercats Bonpreu, que un any més i com cada any, també ha col·laborat amb nosaltres.