Arxiu d'etiquetes: educació

Eines per entendre i atendre millor

Us presentem una guia per entendre i atendre millor, des de l’escola o instituts,  a infants i adolescents que viuen situacions familiars complicades i han estat tutelats per l’Administració. Ha estat editada per la junta de Andalucia i hem pensat que pot ser del vostre interès.

  ENTIÉNDEME, enséñame : guía para la atención educativa al alumnado en situaciones de acogimiento familiar, adopción y acogimiento residencial

 Autors:  Jesús Palacios, Jesús M. Jiménez, Mireia Espert y Naomi Fuchs (Departamento de Psicología Evolutiva y de la Educación. Universidad de Sevilla)

Coordinació: Observatorio de la Infancia en Andalucía. — Sevilla

Il.lustracions: Ainhoa Rodríguez García de Cortaza

La guia comença amb les històries d’en Kalid, Raül, Rocío, Laura, Basilio i Irina, tot i que les seves edats són diferents tots tenen una cosa en comú, són infants amb  entorns familiars difícils, tant, que han requerit de la intervenció de professionals i posar en funcionament mesures de protecció per tal que creixin en condicions més favorables.

Però tenen un altre aspecte en comú, tots van a l’escola o a l’institut, en aquest entorn poden aparèixer alguns problemes que tenen a veure amb la seva història i les seves circumstàncies.

La guia persegueix sensibilitzar la comunitat educativa per atendre les necessitats i capacitat dels infants tutelats per l’Administració i contribuir a la seva millor integració facilitant la tasca educativa que des dels centres educatius es fa amb els infants i adolescents.

Podeu descarregar-vos la guia prement damun la imatge.

entiéndeme enseñame

COMPARTIM I AVANCEM: Proper taller per a famílies acollidores

La sexualitat en la infància

En l’àmbit familiar es donen tot tipus de situacions que tenen a veure amb la vivència de l’amor i la sexualitat que tenen els nens i nenes i els nois i noies sobre el seu cos i les relacions amoroses.

Moltes famílies es pregunten si és adequat parlar de sexualitat amb el seus fills i filles, a quina edat cal començar, què cal explicar i què no i com fer-ho.

Els prejudicis, la por  a no fer-ho bé, la manca de paraules, dificulten reconèixer aquelles actituds que fem de manera quotidiana i que transmeten una noció de l’amor i la sexualitat lliure de violència.

Lupe Garcia Rodríguez, Educadora social i Sexóloga, va dirigir  un taller sobre el tema, per a famílies acollidores el passat 14 de novembre a La Casa del Mar

difusió taller sexualitat-novembre BCN

COMPARTIM I AVANCEM:Formació contínua per a famílies acollidores

Els tallers de formació continuada amb famílies acollidores es presenten com un espai d’actualització i  complementació dels continguts tractats en la formació inicial, així com un espai per a l’intercanvi d’experiències, la reflexió i la construcció d’estratègies d’abordatge de situacions difícils o conflictives durant l’acolliment.

L’intercanvi d’experiències permet a les diferents famílies acompanyar i sentir-se acompanyades, oferir comprensió i recolzament als moments clau de l’acolliment,  obrint el ventall de possibilitats d’actuació i relació en benefici de l’infant acollit.

S’han programat els següents tallers:

Girona:

PowerPoint Presentation

Barcelona:

PowerPoint Presentation

 

 

 

 

“M’agrada la família que m’ha tocat”, un llibre de Carme Thió de Pol

portada_llibre_familia_carme_thioUs agrada la família que us ha tocat?

Una família és un conjunt de relacions interpersonals i intergeneracionals complexes en les que els conflictes i les dificultats entre pares/mares i fills/es tard o d’hora, per naturalesa, apareixen.

La clau no és tan evitar-los sinó saber-los afrontar-los d’una manera positiva, amb un major coneixement i essent font d’aprenentatge personal i col·lectiu.

M’agrada la família que m’ha tocat” és un llibre de Carme Thió de Pol, psicòloga, que proposa afrontar l’educació dels fills i filles en positiu.

Aquest és un llibre especialment recomanat per a pares i mares que volen fomentar unes relacions familiars positives i constructives amb els seus fills i filles.

El conte com a eina terapèutica, article de Verònica Trujillo

http://www.educat.cat/bloc/wp-content/uploads/2012/12/conte_caputxeta.jpg

“Els hàbits que s’adquireixen durant els primers anys de vida deixen empremta, i fins i tot ens poden acompanyar sempre més. Així, és molt recomanable ensenyar als més menuts, des de ben aviat, que cal que es familiaritzin amb els llibres i amb el fantàstic món de la lectura.”

Així comença l’article “El conte com a eina terapèutica” que la psicòloga Verònica Trujillo va publicar a la revista de psicopdagogia Educat. Un article que us recomanem i animem a llegir; també podeu trobar-lo en pdf.

Els contes, la lectura, són un dels nostres principals aliats per a l’educació dels infants! No ho desaprofitem!

Ara que comencem un nou any fem que els contes ens acompanyin mes a mes, setmana a setmana, dia a dia durant el 2013… i més enllà!

Guia práctica del bon tracte als infants

Portada de la "Guía práctica del buen trato al niño"
Portada de la “Guía práctica del buen trato al niño”

Comencem el nou any, el 2013, i des de la Fundació Infància i Família volem fer-ho recomanant-vos la “Guia práctica del buen trato al niño“.

La guia, presentada a mitjans del mes de setembre de l’any passat, ha estat coordinada pels pediatres Jesús García Pérez i Venancio Martínez Suárez.

Tal i com la pròpia guia defineix ala introducció “El “Buen Trato al niño” es tener la alegría y disponibilidad de tiempo y espacio para compartir con los hijos, estar pendientes de ellos, viéndoles crecer y desarrollarse.”

Aquesta guia aborda el bon tracte als infants des dels àmbits familiar, escolar, sanitari, recreatiu i social, així com el bon tracte dels infants adoptats i acollits en instuitucions.

La guia també aborda el maltractament infantil i el bon tracte a la policia i jutjats i en els mitjans de comunicació i, entre d’altres temes, a la part final, el bon tracte als infants amb discapacitats.

Us convidem a consultar la guia. Podeu fer-ho i descarregar-vos-la clicant aquí.

Promovem, per aquest 2013 i sempre, el bon tracte als infants!

El teu fill com un mirall

Portada del llibre “Tu hijo como espejo” (Editorial Kier) de Sandra Aisenberg i Eduardo Melamud
Portada del llibre “Tu hijo como espejo” (Editorial Kier) de Sandra Aisenberg i Eduardo Melamud

Avui volem recomanar-vos un llibre, “Tu hijo como espejo” (Editorial Kier), de Sandra Aisenberg i Eduardo Melamud.

El llibre ens mostra com els nostres fills i filles, els infants, ens fan de miralls quan reprodueixen les nostres actituds, pel què és evident que ens retornen, com fa un mirall, la imatge de nosaltres mateixos.

Aquest fet ens ha de permetre reflexionar sobre la responsabilitat que tenim vers com ens veuen i perceben, a través del què fem i com ens mostrem, els nostres fills i filles.

Us en reproduim un fragment:

“En els seus primers set anys de vida l’infant està totalment entregat al seu medi. Sent plena confiança, atès que ell està fusionat amb el seu entorn. Així doncs, no serà el mateix si el seu ambient és harmónic o caótic. En aquesta edat, el nen i la nena són totalment manejables, “tous” comparables a la cera. Tot ho incorporen sense barrera protectora, sense filtres i es grava tot en ells.

(…)

No només imita el que veu i escolta, sino que quan imita ho torna a vivenciar, és a dir amb les forces que van acompanyar el fet i l’instant ( la manera, les intencions, els afectes, les agressions…etc), aquest fet passa desapercebut  pels adults. Tot això s’impregna en ell/a.

En la primera infància l’adult no pot evitar afectar a l’infant, actuem sobre ells amb la nostra mera presència.

Tots els sentiments, pensaments i preocupacions que passen en el món interior dels adults no està ocult pels infants. Aquestes són les realitats que el nen/a es fa pròpies i ens les reflecteix constantment.

Els nens/es observen instintivament les decisions que prenen els seus pares i mares, les llibertats i els plaers que es permeten, les capacitats que desenvolupen, les aptituds que ignoren i les regles que segueixen.

Tot aixó té un efecte molt profund en ells. Veuen les nostres actituds com un model de com s’ha de viure.

Quan veiem les nostres pròpies actituds indesitjables reflectides en els nostres fills, els amonestem.

El nen/a no entén perquè, si només està imitant el que li hem ensenyat sistemàticament a diari.

A partir dels 7 anys comença a tenir una mica més d’autonomia pel que respecte a l’ambient que l’envolta. Ja no imita tan les nostres accions i busca en els altres, noves modalitats de manejar-se en el món.

Però la vida afectiva dels que l’envolten segueix penetrant immediatament en ell/a.

Ja sigui felicitat o tristesa, tensió nerviosa o serenitat, alegria de viure o angoixa, l’infant no només és fidel testimoni de tot, sino que experimenta tota l’emoció com si la rebés a través d’un cable subterrani. S’alimenta d’allò que li succeeix a l’adult i amb aquest material, integra els elements de la seva vida interna.

Durant aquests 7 anys, la vida psíquica dels infants està íntimimament vinculada a l’adult i depén d’ell sobremanera. (…)

El que el nen/a necessita en aquesta època és que l’adult li ofereixi imatges que l’ajudin i l’orientin a resoldre els seus problemes i perturbacions.

(Sandra Aisenberg i Eduardo Melamud – “Tu hijo como espejo”)