Arxiu d'etiquetes: infància

La FEDAIA fa una crida per a invertir en infància

articles, General, ,

pobresa_infantil

Avui volem fer-nos ressò d’una crida de la FEDAIA (Federació d’entitats d’educació i d’atenció a la infància i l’adolescència) per a invertir en infància.

La FEDAIA proposa duplicar a Espanya el pressupost destinat a polítiques d’infància i família i incrementar el percentatge del PIB que es destina a educació, des del 4,7% actual a la mitjana europea d’un 6,2%, com mecanisme per a trencar el cicle de reproducció de la pobresa.

Segons l’informe comparatiu d’Eurostat, els infants provinents de llars amb un nivell d’estudis baix tenen un 48% de probabilitats de risc de pobresa enfront del 25% dels nens amb pares amb un nivell d’estudis mitjà. L’informe revela a més que el 30,6% dels infants que viuen a Espanya estan exposats a risc de pobresa o exclusió social, una taxa que supera la mitjana europea.

La FEDAIA creu que davant aquest escenari és indispensable que Espanya i Catalunya incrementin la inversió en infància homologant-la a la mitjana de països de la UE i proposa augmentar el percentatge del PIB que es desti-na a educació fins al 6,2%. Cal recordar que segons les últimes dades disponibles (2009), anteriors al començament de la crisi i les polítiques de retallades, el percentatge del PIB que Espanya i Catalunya destinaven a educació es trobava entorn del 4,7%.

Entre les mesures concretes, la federació proposa reforçar els mecanismes que faciliten una segona oportunitat als adolescents i potenciar el reforç escolar, l’accés a llibres, material escolar i l’escolarització pública gratuïta entre els 0 i 3 anys. També planteja duplicar el percentatge del PIB que es destina a polítiques d’infància i famílies fins a situar-lo en un 2%, que és la mitjana europea.

Podeu consultar tota la informació relativa a aquesta crida de la FEDAIA descarregant-vos el seu darrer butlletí informatiu (pdf).

“Es mi hija”, un llibre crític amb el sistema de protecció de menors

General, recomanacions, , , , ,

esmihija_portada_llibreAvui volem parlar-vos el llibre “Es mi hija“ (2012, Ediciones Carena) de Francisco Cárdenas, un llibre crític amb el sistema de protecció de menors a l’estat espanyol.

El llibre és el relat verídic i documentat d’un cas que va ser mencionat pel Síndic de Greuges de Catalunya en el seu informe anual de 2009 en el que feia referència a “indicis d’irregularitats en el seguiment del procés d’acollida […]” i que “reflecteix la necessitat que l’Administració revisi en profunditat els procediments i instruccions de les institucions col·laboradores del procés d’integració familiar”.

El llibre reuneix aportacions d’advocats, jutges, polítics, psicòlegs, funcionaris, treballadors socials, etc.

Franscisco Cárdenas, l’autor del llibre, és president de l’Asociación APRODEME. Trobareu més informació sobre el llibre i la seva causa al web http://eslamevafilla.cat/

Col·laboració entre Intervida i la Fundació Infància i Família pel suport a l’acolliment familiar

articles, General, , ,

Intervida_Programa_accio_social

En el marc del Programa de Acción Social: Comprometidos con al infancia en riesgo de exclusión social, la Fundació Intervida i la Fundació Infància i Família col·laboren en el projecte Espais de trobada per a l’acolliment familiar.

Aquest projecte vol oferir atenció psicològica individualitzada o grupal a infants que es troben en acolliment familiar i a l’hora oferir un espai de trobada, reflexió i formació contínua a les famílies acollidores.

La col·laboració de les dues fundacions permetrà alhora conèixer i compartir experiències amb 85 entitats que treballen per la infància més vulnerable.

El projecte es durà a terme a Girona i Barcelona.

Guia práctica del bon tracte als infants

articles, General, recomanacions, , , ,
Portada de la "Guía práctica del buen trato al niño"
Portada de la “Guía práctica del buen trato al niño”

Comencem el nou any, el 2013, i des de la Fundació Infància i Família volem fer-ho recomanant-vos la “Guia práctica del buen trato al niño“.

La guia, presentada a mitjans del mes de setembre de l’any passat, ha estat coordinada pels pediatres Jesús García Pérez i Venancio Martínez Suárez.

Tal i com la pròpia guia defineix ala introducció “El “Buen Trato al niño” es tener la alegría y disponibilidad de tiempo y espacio para compartir con los hijos, estar pendientes de ellos, viéndoles crecer y desarrollarse.”

Aquesta guia aborda el bon tracte als infants des dels àmbits familiar, escolar, sanitari, recreatiu i social, així com el bon tracte dels infants adoptats i acollits en instuitucions.

La guia també aborda el maltractament infantil i el bon tracte a la policia i jutjats i en els mitjans de comunicació i, entre d’altres temes, a la part final, el bon tracte als infants amb discapacitats.

Us convidem a consultar la guia. Podeu fer-ho i descarregar-vos-la clicant aquí.

Promovem, per aquest 2013 i sempre, el bon tracte als infants!

Ja podeu consultar la memòria 2011 de la Fundació Infància i Família

articles, General, , , ,

Memòria Fundació Infància i Família 2011

Un any més dedico una estona a reflexionar sobre l’any anterior, el 2011, i analitzar els fets més significatius i em deixo emportar pels aspectes emocionals que queden darrere dels esdeveniments i que són sempre el motor que ens fa tirar endavant d’una manera o d’una altra.

Pensant en aquest 2011, us he de dir que sento una certa decepció, decepció en veure com la nostra incapacitat per gestionar de manera adequada els nostres recursos ha suposat la retallada d’avenços importants en la societat de benestar en general i en la infància en particular.

D’aquesta manera, durant el 2011, hem vist com retallaven de la cartera de recursos a l’atenció a la infància el nostre servei de diagnòstic ambulatori, tan lligat a l’estudi dels casos de nens i nenes acollits per famílies d’urgència i diagnòstic, que tan bones experiències ens havia donat: en quan a la rapidesa de l’estudi, l’agilitat de coordinació amb els altres serveis implicats, i l’encertat de les seves propostes, sense oblidar l’estalvi econòmic que suposava en relació als menors que són diagnosticats al centre d’acollida, i l’estalvi de temps en relació als menors que són diagnosticats pels EAIAs. Tan va ser així, que la seva experiència es va exposar a les 1es Jornades d’Acolliment celebrades a l’any 2007. Servei que durant més de 7 anys l’han format tres professionals que aglutinaven una més que demostrada experiència en un àmbit tan especialitzat. També és veritat que l’equip de diagnòstic ambulatori va néixer en un moment on la reorganització de la DGAIA era molt inicial, i va respondre a una àmpia gama de necessitats existents en el seu moment respecte a la valoració i diagnòstic de situacions urgents o prioritàries de menors en situació de greu risc de maltractament.

Tot i que aquestes actuacions van desvirtuar els seus objectius inicials, estem igualment satisfets d’haver donat una resposta de bon tracte i eficàcia a tots els nens i nenes que en aquells moments ho van requerir, a falta d’altres serveis, tipus EVAMI o ECEIA inexistents.

L’emoció que em queda respecte a l’experiència de l’equip ambulatori de diagnòstic, us he de dir que és una emoció altament positiva i gratificant: d’aprenentatge, d’experiències difícils i de gratitud a l’esforç i dedicació dels nostres tècnics, i de la resta de professionals que van col·laborar amb nosaltres. Estic convençuda que en una gestió eficaç dels recursos en l’atenció a la infància, serà capaç de revisar al moment oportú aquest projecte, per aprofitar al màxim les seves possibilitat i salvar les resistències administratives.

Per últim, em queda comentar-vos una emoció d’elevat optimisme, amb el creixement del nostre programa d’acolliment familiar, i les iniciatives de idees i propostes ajustades a les necessitats i al transfons de recursos limitats que en aquests moments ens toca viure. És amb aquest coratge i aquesta voluntat que segur que aconseguim les nostres fites, i que m’agradaria que tots ens anéssim contagiant.

Gràcies a tots i a totes.

Montse Martín Lahoz
Presidenta de la Fundació Infància i Família

També podeu consultar i descarregar-vos en pdf la Memòria 2011 de la Fundació Infància i Família clicant aquí

El teu fill com un mirall

General, recomanacions, , , , , , ,
Portada del llibre “Tu hijo como espejo” (Editorial Kier) de Sandra Aisenberg i Eduardo Melamud
Portada del llibre “Tu hijo como espejo” (Editorial Kier) de Sandra Aisenberg i Eduardo Melamud

Avui volem recomanar-vos un llibre, “Tu hijo como espejo” (Editorial Kier), de Sandra Aisenberg i Eduardo Melamud.

El llibre ens mostra com els nostres fills i filles, els infants, ens fan de miralls quan reprodueixen les nostres actituds, pel què és evident que ens retornen, com fa un mirall, la imatge de nosaltres mateixos.

Aquest fet ens ha de permetre reflexionar sobre la responsabilitat que tenim vers com ens veuen i perceben, a través del què fem i com ens mostrem, els nostres fills i filles.

Us en reproduim un fragment:

“En els seus primers set anys de vida l’infant està totalment entregat al seu medi. Sent plena confiança, atès que ell està fusionat amb el seu entorn. Així doncs, no serà el mateix si el seu ambient és harmónic o caótic. En aquesta edat, el nen i la nena són totalment manejables, “tous” comparables a la cera. Tot ho incorporen sense barrera protectora, sense filtres i es grava tot en ells.

(…)

No només imita el que veu i escolta, sino que quan imita ho torna a vivenciar, és a dir amb les forces que van acompanyar el fet i l’instant ( la manera, les intencions, els afectes, les agressions…etc), aquest fet passa desapercebut  pels adults. Tot això s’impregna en ell/a.

En la primera infància l’adult no pot evitar afectar a l’infant, actuem sobre ells amb la nostra mera presència.

Tots els sentiments, pensaments i preocupacions que passen en el món interior dels adults no està ocult pels infants. Aquestes són les realitats que el nen/a es fa pròpies i ens les reflecteix constantment.

Els nens/es observen instintivament les decisions que prenen els seus pares i mares, les llibertats i els plaers que es permeten, les capacitats que desenvolupen, les aptituds que ignoren i les regles que segueixen.

Tot aixó té un efecte molt profund en ells. Veuen les nostres actituds com un model de com s’ha de viure.

Quan veiem les nostres pròpies actituds indesitjables reflectides en els nostres fills, els amonestem.

El nen/a no entén perquè, si només està imitant el que li hem ensenyat sistemàticament a diari.

A partir dels 7 anys comença a tenir una mica més d’autonomia pel que respecte a l’ambient que l’envolta. Ja no imita tan les nostres accions i busca en els altres, noves modalitats de manejar-se en el món.

Però la vida afectiva dels que l’envolten segueix penetrant immediatament en ell/a.

Ja sigui felicitat o tristesa, tensió nerviosa o serenitat, alegria de viure o angoixa, l’infant no només és fidel testimoni de tot, sino que experimenta tota l’emoció com si la rebés a través d’un cable subterrani. S’alimenta d’allò que li succeeix a l’adult i amb aquest material, integra els elements de la seva vida interna.

Durant aquests 7 anys, la vida psíquica dels infants està íntimimament vinculada a l’adult i depén d’ell sobremanera. (…)

El que el nen/a necessita en aquesta època és que l’adult li ofereixi imatges que l’ajudin i l’orientin a resoldre els seus problemes i perturbacions.

(Sandra Aisenberg i Eduardo Melamud – “Tu hijo como espejo”)

Un món, i una família, per als infants!

articles, General, , ,

Avui, Dia Universal de la Infància, volem compartir aquest vídeo de la Plataforma de Infáncia sobre els drets dels infants.

Un dels drets dels infants que menciona el vídeo  és “tenir una família que els estimi“. Precisament la missió de la Fundació Infància i Família és la de treballar perquè tots els infants puguin viure i créixer en una família, ja sigui la seva o una d’aliena.

XI Congrés internacional d’infància maltractada: construint ponts entre la investigació i la pràctica

articles, formació professionals, General, , , , , ,

Els dies 17, 18 i 19 d’octubre de 2012 es va celebrar a Oviedo XI Congrés internacional d’infància maltractada.

Sota el títol “construint ponts entre la investigació i la pràctica” els principals investigadors i professionals de l’àmbit de la intervenció amb infància van presentar els últims resultats de les seves investigacions.

Tenint en compte la importància d’aquest esdeveniment dues professionals de l’equip d’acolliments de Girona de la Fundació Infància i Família van assistir-hi.

Les ponències, els simposiums i comunicacions van estar dedicades a exposar els resultats de programes dirigits a la intervenció amb famílies biològiques, la parentalitat positiva, estratègies d’intervenció amb infants en risc social i sobretot gran pes del congrés fou destinat a les investigacions i estratègies d’intervenció en l’acolliment i l’adopció.

Com a conclusions més importants, volem destacar:

  • La importància del treball amb les famílies els primers anys de criança.

  • El treball d’atenció directe de prevenció amb les famílies d’alt risc social.

En cas que el treball en el medi sigui insuficient, és necessari:

  • El procés d’acolliment:

    • Potenciar la cultura de l’acolliment, com a mesura de protecció més idonea.

    • Punts a tenir en compte la valoració de idoneïtat.

    • La importància del seguiment, i la formació contínua de les families d’acollida.

    • La importància de treballar amb l’infant, el seu recorregut, per tal que el pugui entedre i visqui millor el pas a la família d’acollida.

    • La importància de la família biològica durant l’acolliment.

    • Necessitats i característiques dels infants acollits.

  •  Els nous reptes de l’adopció.

Les ponències i els treballs presentats els podeu trobar a: www.congresofapmi.es

José Lopera: treballant per a la infància i les famílies a Perú

activitats professionals, articles, General, , , , , , ,

Des del mes de maig d’enguany el nostre  company de la ICIF de Barcelona, José Manuel Lopera (psicòleg) està vivint a Lima (Perú) treballant de manera voluntària en diversos projectes d’acolliment familiar i qualitat de vida de les famílies i infància peruana.

En Jose està col.laborant amb l’administració pública (INABIF) i amb una ONG (Sumbi)

Avui us presentem un dels projectes d’investigació on en Jose està col.laborant i que el durà a quedar-se al Perú un any més.

“La ONG SUMBI està duent a terme diferents projectes en l’àmbit de la infància. El més apassionant del projecte en que col·laboro com a voluntari és que combina la investigació de base amb el treball en camp, directament a la població destinatària, en un procés participatiu i comunitari.

El seu objectiu és recopilar informació sobre les condicions de vida dels nens i nenes i llurs famílies d’uns barris amb risc social de Lima per a, des de l’interès i responsabilitat dels decisors locals (Municipalitat de Lima), apoderar aquests barris i protegir els infants de la violència, tot promocionant canvis que enriqueixin el teixit associatiu, les pràctiques de les famílies, i els serveis comunitaris.

Amb aquesta perspectiva d’investigació-acció, l’equip de SUMBI, format per psicòlegs, educadors, antropòlegs, personal d’administració i gestió, ha seleccionat joves compromesos dels mateixos barris, els han format com a personal enquestador, i amb ells han recollit, porta per porta, importants dades sobre les famílies que hi viuen.

Aquest mapeig de la zona s’ha alimentat amb grups de discussió de famílies concretes, grups de pares i mares, tallers amb infants, entrevistes a escoles i altres dispositius, i reunions amb interventors municipals. D’aquesta manera, en comunicació constant amb la Municipalitat i representats de les comunitats, s’ha anat elaborant una proposta que l’any que ve s’haurà de posar en marxa amb la participació activa de tots els implicats.

Un exemple valuós i encoratjador de com el treball comunitari basat en l’ evidència pot enfortir la cohesió social de comunitats vulnerables per donar als nens i nenes unes millors condicions de vida i un millor futur.

Si voleu més informació no dubteu a entrar a la seva plana web http://www.sumbi.org.pe/cercado.php

Permeteu-me expressar-me ara en castellà: desde aquí quiero agradecer a los compañeros de SUMBI el calor con el que me han acogido, su profesionalidad y compromiso, así como el entusiasmo con el que valoran mi participación. Estoy aprendiendo mucho con ustedes! Abrazos!”

Jose Lopera”

Seminari “L’adopció i l’acolliment familiar. Eines per prevenir les ruptures de convivència”

formació professionals, General, , , ,
Portada del tríptic del seminari. Imatge: Intress
Portada del trítpic del seminari. Imatge: Intress

Entre avui i demà, 23 i 24 d’octubre de 2012, Intress (Instituto de Trabajo Social i Servicios Sociales) organitza el  seminari “L’adopció i l’acolliment familiar. Eines per prevenir les ruptures de convivència“.

El seminari està adreçat a professionals del sector de l’adopció i els acolliments familiars, així com a d’altres professionals del món de l’educació, l’ensenyament, la psicologia o la pedagogia que tinguin relació amb infants acollits i/o adoptats i llurs famílies. El seminari també està adreçat a famílies adoptives i acollidores i a aquelles que tinguin interès en ser-ho.

El seminari es centrarà especialment a tractar i debatre les situacions de conflicte i inestabilitat dels infants acollits o adoptats arriben a l’adolescència.

En aquest sentit entre els temes que es tractaran al seminari destaquen les conductes de risc en l’adolescència, les ruptures en adopcions i acolliments, el paper de la família biològica o el treball sobre la història de vida.

Podeu consultar i descarregar-vos el tríptic del semniari.

Com a activitat paral·lela i prèvia al seminari Intress va organitzar ahir, dilluns 22 d’octubre, un fòrum de debat en el què professionals, famílies, persones acollides o adoptades i representants de l’Administració van poder compartir inquituts i reflexions al voltant de l’adopció i l’acolliment familiar.